Ermita de Sant Llop
Ermita (1740) amb advocació a Sant Llop, copatró de Dosrius. Des de fa segles s'hi celebra l'Aplec de Sant Llop, que coincideix amb la Festa Major d'estiu de Dosrius.
Petita ermita de nau única i rectangular, coberta amb volta d'aresta i teula àrab a dues vessants. A la façana lateral, de paredat comú sense arrebossar, s’adossen tres contraforts de paredat. La façana principal és arrebossada i pintada de color blanc trencat. Té portal llindat i està coronada per una petita espadanya amb campana; sobre la portada hi ha una petita obertura d’ull de bou, en un costat de la qual apareix un rellotge de sol. A llevant hi ha adossada la casa dels antics ermitans, ara residència particular.
A l’interior tenia un cor de fusta al qual s’accedia per una escala de pedra. Durant una època tingué un retaule i un cancell que separava el presbiteri dels fidels. Als voltants de l’edifici s’hi van trobar restes de sepultures humanes que segurament correspondrien als ermitans que hi havien viscut.
Sant Llop és copratró de la parròquia de Dosrius i actualment i des de fa molts anys, el cap de setmana més proper a l’1 de setembre, festivitat del sant, se celebra la Festa Major de Dosrius en honor seu, amb un aplec a l’ermita.
Algunes advocacions d’esglésies d’origen medieval són de procedència franca, com és el cas del Sant Llop de Dosrius. Sant Llop va néixer a Orleans vers l’any 609. Va ser bisbe de la Ciutat de Sens i durant el seu mandat es va oposar al rei merovingi Lotari, el qual el va desterrar i després perdonar. Ehavial seu culte servia com a invocació contra els llops i era protector de les pastures i de la ramaderia. També s’usava la seva protecció contra les febres, epidèmies i por dels nens.
Tot i que la tipologia de l'edifici correspon al segle XVIII, el 1353 la capella es troba citada sota l’advocació de santa Eulàlia i entre els anys 1508 i 1658 se cita com a capella de Sant Llop i Santa Eulàlia. En aquesta època deuria ser quan es féu el vot del poble pel qual se li demanà i demana protecció contra el mal de coll i esquinença, i cada 1 de setembre se celebra l’aplec on es beneeixen els típics panets protectors. A partir del 1730 ja sols s’esmenta com a ermita de Sant Llop i al 1740 consta la construcció de l'ermita tal com coneixem avui dia.
A l’any 1997, degut al seu mal estat de conservació, caigué la teulada i immediatament es procedí a fer una teulada nova i a reformar la part interior. L’any 2000 s’hi col·locà una nova campana que havia desaparegut durant la guerra del 1936, segurament se l’emportaren per fer munició.