Nuclis de població

Dosrius és un municipi de la comarca del El Maresme. El terme municipal té una extensió de 40,7km2 i el poble es troba a 147m d’altitud. La població és de 5.154 habitants (dades del 2016).

El municipi limita amb Llinars del Vallès, Vilalba Sasserra, Vallgorguina, Arenys de Munt, Sant Vicenç de Montalt, Sant Andreu de Llavaneres, Mataró, Argentona i la Roca del Vallès. Està situat a la capçalera de la riera d'Argentona (dita allí de Dosrius), en el límit amb el Vallès Oriental. 

Es troba a 12kms de Mataró, 35km de Barcelona i 75km de Girona.

El municipi de Dosrius està format per tres nuclis de població clarament diferenciats: Dosrius, Canyamars i Can Massuet del Far. A part, al ser un municipi molt extens, consta de diversos veinats i paratges en sòl rústic. 

Població: 1.428 (2023)

El poble de Dosrius, situat a 147 m d’altitud, es troba a la confluència de les rieres de Rials i de Canyamars. El nucli històric neix entorn l’església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria, esmentada d’ençà del 1304 i engrandida al segle XVI; és un ampli edifici d’estil gòtic amb campanar de torre quadrada. El 1936 hom destruí la imatge de la Verge i el magnífic retaule del 1531, obra de l’escultor renaixentista Martí Díez de Liatzasolo, del qual només s’han conservat algunes de les pintures que en formaven part.

A mig camí entre Dosrius i Canyamars, a llevant del poble, seguint la riera de Canyamars, hi ha la capella de Sant Llop, copatró de la parròquia, petit edifici del segle XVIII (com a capella de Santa Eulàlia és esmentada des del 1353, i al segle XVI s’introduí l’advocació a sant Llop); tradicionalment el primer de setembre, coincidint amb la festa major de Sant Llop, s’hi celebra un aplec.

Al nord del poble, divisant tota la contrada, hi ha les restes del castell de Dosrius. Actualment, del castell medieval no en queden gaires restes. De fet, segons un document del fons del Marqués de Castelldosrius que data de principis del segle XVII, ja en aquella època, el castell estava destruït. Tot i enrunat, no sembla que hagués estat gaire més gran i encara en podem intuir la planta d’una torre rectangular orientada d’est a oest, essent la paret nord la única dempeus on s’hi observen dues fileres d’espitlleres. A pocs metres, al nord de l’estructura, trobem un espai empedrat i altres restes d’edificacions més modernes. Molt possiblement, aquestes construccions formaven part de la masia masoveria que va coronar el turó fins a mitjans del segle XX.

La festa major té lloc entorn l’1 de setembre en motiu de la festivitat de Sant Llop. També, en motiu de la festivitat de Sant Iscle i Santa Victòria, el 17 de novembre, se celebra la festa major d’hivern.

Població: 1.360 (2023)

El poble de Canyamars, situat a 231 m d’altitud, es troba a la vall que neix entre la serralada del Corredor i la serra de Vallalta, poc abans que la riera de Rupit, que al seu pas pel poble canvia de nom a riera de Canyamars, s’uneixi a la Riera de Can Rimbles.

L’església parroquial de Sant Esteve és un edifici senzill del segle XIV, coronat per un característic campanar de cadireta amb quatre finestrals allargats. El 1936 en fou destruït el retaule i d’altres peces valuoses del segle XVI. L’altar dedicat a la Verge dels Socors del Corredor és obra de Josep Maria Rovira Brull.

Canyamars esdevingué carrer de Barcelona el 1485, condició que perdé arran de l’intent de regicidi de 1492.

Als afores del poble de Canyamars hi ha un pou de glaç dels segles XVII-XVIII. És una construcció de pedra i maó de forma circular, de 5 m de diàmetre i 7 m d'alçària aproximadament. Té una coberta amb volta de pedra de mitja taronja i teula àrab amb ràfec. Al costat nord hi ha tres contraforts de paredat i l’actual porta d’entrada que aprofita l’obertura de desaigua. Originàriament la meitat del pou estava soterrada i l’altra meitat vista. Durant les tasques de condicionament foren buidades les terres del voltant, i la meitat nord restà totalment visible. El pou també fou conegut amb els noms de can Galzeran i de can Prats, cognoms d'antics propietaris.

A mitjans segle XX, Canyamars va ser motor econòmic del municipi gràcies a la família Sanfeliu-Vila que van triar el poble per instal·lar la seva fàbrica tèxtil, Manufactuaras Cañamás.

La festa major té lloc entorn la festivitat de Sant Esteve el primer cap de setmana d’agost. També, son actes festius remarcables la Plantada del Maig, la Festa de la Germandat i l’Aplec de Muntanya.

Població: 3.017 (2023)

El nucli de Can Massuet del Far, situat a 442 m d’altitud, es troba a la carena que davalla del Corredor quan aquesta és suau fins a gairebé esdevenir altiplà. És el resultat d’una erosió molt antiga que ha comportat una terra enlairada, fèrtil i aigualosa.

El nucli com a tal no sorgeix fins l’any 1968 que es va començar a construir la urbanització “La Esmeralda” la qual va canviar de nom quan va esdevenir nucli de població. En un primer moment foren segones residències però al llarg dels anys aquesta condició ha anat canviant esdevenint primera residència per molts veïns. Actualment té unes 1.500 parcel·les, amb unes 1.100 edificacions, la qual cosa ha comportat que actualment sigui el nucli més poblat del municipi.

No obstant això, sens dubte, sempre ha estat aquest un veral ric i ben aprofitat a totes les èpoques, tal i com demostren els diferents jaciments megalítics, ibers i medievals, així com també les estructures hidràuliques, pous de glaç, fonts, forns de carbonet, de pinyes o de vidre.

El Far, durant l’època medieval, pertanyia al terme i la jurisdicció del Castell Vell de Llinars del Vallès. A l’època dels anys 30 del segle XIX el veïnat del Far passà a ésser terme municipal de Dosrius.

L’església de Sant Andreu del Far, construïda al segle XVII, és d’estil gòtic tardà amb aportacions renaixentistes, tot i que apareix documentada des del segle XII. Aquesta església, conjuntament amb el Santuari del Corredor, que data del segle XVI, eren els edificis de culte d’una població dispersa en unes 19 masies, entre les que destaquen: Can Bosc, ca l’Arenes, can Guinart, can Farrerons, El Forn del Vidre, entre altres.

La festa major té lloc entorn la festivitat de Santa Mercè, copatrona de la parròquia, al mes de setembre.