Monument megalític de l'època del Neolític Final que servia com a lloc d'enterrament col·lectiu.
El dolmen de Ca l’Arenes és un sepulcre megalític del tipus petita galeria catalana, que data del període del Neolític Final (3.000 / 2.500 abans de la nostra era), tot i que el seu ús perdurarà fins el període del Bronze Inicial. Fou descobert a l’any 1997 i excavat i restaurat als anys 2006 i 2007 per un equip d’arqueòlegs del Museu de Mataró.
El monument es trobava força malmès, amb les lloses tombades, per la qual cosa han estat necessaris uns treballs restauració importants. La cambra funerària està formada per la llosa de capçalera, dues lloses laterals a cada costat, dos muntants a l’entrada per recolzar una llosa que fa de porta i dues lloses planes que pavimenten l’interior. L’accés a la cambra, orientat al sud, es feia per un petit corredor.
A l’exterior, al costat oest, es conserva el túmul de terra i pedruscall, envoltat de pedres més grans que el delimiten i alhora fan la funció de contenir les terres. És el que s’anomena un cromlec. L’excavació arqueològica també va permetre recuperar alguns petits fragments de ceràmica feta a mà, de sílex i de coure o de bronze.
Aquesta tomba col·lectiva monumental va ser construïda per un grup amb unes creences i rituals funeraris complexos. A més de servir de lloc d’enterrament, tenia la funció de justificar la pertinença del territori a la comunitat, per ser el lloc on hi havia enterrats els seus avantpassats.
A l’any 2017 el Dolmen de Ca l’Arenes ha estat protegit per l’Ajuntament de Dosrius com a Bé Cultural d’Interès Cultural (BCIL).