Cova sepulcral de la Costa de Can Martorell

La cambra funerària i el corredor eren excavats a la roca del vessant sud del turó i l’accés era per un vestíbul construït amb lloses de pedra clavades a terra i arrenglerades. Exteriorment, el sepulcre recordava l’aspecte que devien tenir els dòlmens, tot i que actualment la coberta no es conserva.

La recerca arqueològica ha permès d’identificar entre 195 i 205 individus enterrats, d’ambdós sexes i de totes les edats, però majoritàriament adults (entre 20 i 40 anys), aparentment sans. Algunes inhumacions eren en posició primària (cos sencer), però la majoria eren en posició secundària, formant paquets d’ossos dipositats sobre el terra de la cova. Això indica que hi hagué una ordenació i manipulació post mortem i que les inhumacions es van efectuar durant un curt període de temps. De fet, sembla que un fet accidental va precipitar un enterrament col·lectiu. En efecte, entre les restes òssies es varen localitzar fins a 68 puntes de fletxa de sílex, que confirmen un conflicte bèl·lic entre grups que va comportar la mort d’un volum important de la població.

Enmig dels enterraments també es varen localitzar fragments de ceràmica del tipus campaniforme, una petxina foradada (potser utilitzada com a penjoll), un possible pes de xarxa de pesca fet d’argila i dos molins manuals de pedra.

El jaciment va ser descobert de manera fortuïta l’any 1994 i dos anys després la Secció Arqueològica del Museu de Mataró hi va portar a terme una excavació. Poques vegades s’ha localitzat un jaciment d’aquestes característiques en tan bon estat de conservació. La troballa i la recerca científica han convertit la Cova Sepulcral de la Costa de Can Martorell en un dels jaciments de referència del nostre país.