Presència de vespa asiàtica a Dosrius

La vespa asiàtica (Vespa velutina) és una espècie exòtica invasora originària del sud-est asiàtic. Va ser introduïda a França l’any 2004, probablement arrel del transport de mercaderies, i ha aconseguit expandir-se pel centre-sud francès a una velocitat d’uns 100 km/any. Al sud dels Pirineus la vespa asiàtica és ja una nova habitant dels territoris de la franja nord de la Península Ibèrica, a excepció de la comunitat autònoma d’Aragó on només s’hi ha localitzat nius puntuals. A Catalunya es data el primer assentament de la vespa a l’any 2012.

Característiques de la vespa asiàtica

La vespa asiàtica es diferencia de les vespes autòctones per presentar una línia groga a l’inici de l’abdomen i el final d’aquest ataronjat amb les potes i cara de color groc; la resta del cos mostra una tonalitat fosca, amb una mida d’aproximadament 3 centímetres.

Els seus impactes sobre el territori inclouen la generació de danys sobre l’apicultura, donada l’especial predilecció de la vespa asiàtica per l’abella de la mel (Apis mellifera). Per altra banda també suposa un greuge ecosistèmic per la introducció d’un nou predador per als invertebrats locals, així com una potencial presa per ocells insectívors depredadors de la vespa europea i, per tant, també predadors potencials de la vespa asiàtica.

La vespa velutina instal·la els seus nius, o vespers, preferentment a les branques altes dels arbres, tant a les zones urbanes com agrícoles o boscoses. Aprofita les valls fluvials i evita les poblacions pures de coníferes. Aquests nius tenen una forma de tendència esfèrica, de color marró clar generalment, i són especialment vistosos quan la tardor deixa les capçades dels arbres nues. Tot i així també s’han notificat vespers instal·lats en estructures humanes o matollars, de forma més anecdòtica.

El cicle vital de la vespa asiàtica consta de 4 fases:

1. Febrer-març: emergència de les reines fundadores de la hivernada.
2. Abril-maig: inici de la construcció del niu i primera posta d’ous. D’ara endavant les obreres s’encarreguen de l’ampliació del niu.
3. Setembre: naixement d’individus fèrtils, femelles i mascles. Fecundació de les futures reines fundadores i mort dels mascles.
4. Hivern: hivernada de les reines fundadores. Mort de les obreres i la reina “mare”. Els nius queden, amb la mort dels ocupants, definitivament abandonats. El comportament de la vespa no inclou la reocupació de nius en la següent època de cria.

Es tracta d’una espècie que no mostra una especial agressivitat cap als humans si no se’n provoca l’atac. En casos, però, de perill contra el niu la vespa actua en grup contra l’amenaça, produint-se situació de perillositat per concentració de picades sobre persones.