El Pou de Glaç de Canyamars serà sotmès a un procés de conservació i restauració

La Junta de Govern Local ha aprovat inicialment el projecte bàsic i executiu de conservació-restauració del Pou de Glaç de Canyamars. El pla, que es troba en període d’exposició pública fins al proper 11 d’abril per a que tots els veïns i veïnes el puguin consultar i presentar al·legacions si així ho consideren oportú, ha estat encarregat a l’arquitecte professional Arnau Lleonart i suposarà una inversió total de 54.946€.

Amb tot, el gruix del projecte –fins a un 80%- es podrà sufragar mitjançant una subvenció de la Diputació de Barcelona per valor de 43.957€ emmarcada en el Programa Complementari de Reforma i Millora d’Equipaments Locals (línia 5 “Edificis singulars i elements patrimonials”).

Marc Bosch, alcalde de Dosrius, emmarca aquesta actuació en els treballs de manteniment continuats que el consistori realitza en diferents espais patrimonials del municipi i en la voluntat de l’equip de govern de “dignificar aquells actius que, com el Pou de Glaç, són part essencial de la nostra història i la nostra identitat com a poble”. En aquesta línia, Bosch afegeix que “el Pou de Glaç de Canyamars és un element patrimonial emblemàtic que requeria d’una posta a punt que en garantís la seva conservació, així com la seguretat i l’accés de totes aquelles persones que al llarg de l’any es desplacen fins a la vila per conèixer de primera mà aquest espai”.

Els treballs consistiran, principalment, en el desmuntatge, neteja, reparació i substitució de teules trencades; l’extracció i eliminació de plantes inferiors i de la capa biològica que cobreix bona part de la superfície exterior; la neteja de la superfície dels paraments exteriors; el rejuntat de forats i juntes obertes a l’exterior i interior de l’equipament; i la reconstrucció puntual d’àrees afectades.

El Pou de Glaç de Canyamars, Bé Cultural d’Interès Local (BCIL)

L’Ajuntament de Dosrius va declarar el Pou de Glaç de Canyamars com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) l’any 2017 pel seu valor arqueològic, arquitectònic, simbòlic i paisatgístic.

Es tracta d’una construcció cilíndrica, amb gruixuts murs de paredat que tenien la funció de mantenir una temperatura constant, i amb una coberta amb volta de pedra de mitja taronja i teula àrab amb ràfec. El podem datar entre els segles XVII-XVIII, en uns moments en què es va popularitzar el consum de neu i glaç, entre els ambients més refinats, cosa que provocà el naixement d’una indústria de fabricació de glaç.

El pous de glaç feien la funció de termos, conservant el gel elaborat a l’hivern, per vendre’l a l’estiu. Es tracta d’una construcció singular que mostra les tècniques de la conservació del glaç a partir del segle XVII i fins a finals del segle XIX. Paratge atractiu no sols per la presència del pou, sinó per la vegetació que envolta el conjunt, així com també la bassa situada prop del pou, on s’elaborava el gel durant els mesos d’hivern.