Safareig del Comú

Safareig públic concebut com una construcció aïllada, de planta rectangular, amb coberta de teula àrab a quatre vessants que recolza en una estructura de bigues, riostres i quatre pilars de fusta. Obert a la trama viària per dos costats, amb un muret de protecció al davant, i pels altres dos és voltat per un cos d’edifici de planta baixa, de nova construcció. Té una font que mana aigua d’un pilar amb coronament corbat.

Fins a l'any 1916 el Safareig del Comú estava situat a pocs metres del lloc actual, per sota del mur que separa els carrers Sant Isidre i Lluís Moret. Aquell any es va construir l'actual safareig i font a causa del traçat de la carretera de Dosrius a Canyamars. El Comú era el rentador del poble i també era un dels llocs importants d’abastament d’aigua per a les famílies fins als anys 1970 en què s’instal·là la xarxa d’aigua corrent. L'aigua sobrant també subministrava aigua als conreus de la part baixa del poble.

El Comú fou un lloc amb molta vida, ja que hi anaven les dones a fer la bugada, a buscar aigua amb càntirs, amb galledes i cubells per cuinar, netejar i altres usos domèstics, així com també a fer petar la xerrada o “fer safareig”. A l’estiu, alguns veïns hi posaven la fruita o la beguda en fresc i alguns homes veïns, quan tornaven del camp o la vinya, s’hi rentaven la cara i tothom s’hi parava a veure un glopet d’una aigua boníssima que rajava sempre.

Originàriament el safareig no estava cobert. A l'any 1999 l'Ajuntament de Dosrius va portar a terme una obra de restauració a partir de la proposta guanyadora d'un concurs d'idees, feta per Pere Morros i membres de l'Arxiu Històric de Dosrius.

A poc a poc ha canviat les funcions socials originals per un espai de lleure i record etnològic, és un dels principals vestigis del Dosrius històric. A l'any 2016 es va commemorar el centenari del safareig amb una celebració popular. Des de l'any 2017 el Safareig del Comú està protegit com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL)