Dosrius declara quatre Béns Culturals d'Interès Local (BCIL)

L’Ajuntament de Dosrius ha declarat el Safareig del Comú, el Pou de Glaç de Canyamars, el Molí de Can Terrades i el Dolmen de ca l’Arenas com a Béns Culturals d’Interès Local (BCIL), tal com va acordar el Ple Municipal en sessió ordinària el passat 27 d’abril. Un cop finalitzat el període d’exposició pública sense haver-se presentat al·legacions, els quatre elements del patrimoni històric de Dosrius restaran inscrits com a BCIL tal com preveu la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural, que permet als ajuntaments protegir jurídicament, de forma singular i específica, qualsevol bé immoble que consideri que té determinats valors històrics, artístics i culturals.

La declaració d’aquests quatre elements patrimonials ve justificada no únicament pel seu valor arqueològic o arquitectònic, sinó també simbòlic i paisatgístic, essent uns elements històrics d’interès del municipi, tal i com es detalla als informes redactats per l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona.

La protecció legal d’aquests béns culturals permetrà la sol·licitud de subvencions del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya per a intervencions en BCILs.

D’altra banda, es preveu que properament comencin els treballs d’elaboració del Mapa del Patrimoni Cultural del municipi de Dosrius. Aquest projecte, cofinançat entre la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Dosrius, inclourà fitxes de tots els elements patrimonials inventariats (tant immobles, com mobles, immaterials, documentals o naturals), fotografies i ubicació mitjançant cartografia digital.

QUATRE BÉNS SINGULARS

El Safareig del Comú, construït l’any 1916, va ser un dels punts importants d’abastament d’aigua per a les famílies i els camps propers, fins que a principis del 1970 s’instal·là a Dosrius la xarxa d’abastament d’aigua corrent.

El Comú fou un lloc amb molta vida, ja que hi anaven les dones a fer la bugada i a “fer safareig” i la població en general a buscar aigua amb càntirs i galledes per beure, cuinar, rentar-se i netejar les cases.

Es tracta d’un element significatiu per la seva dimensió social i històrica i pel seu emplaçament dins la trama del nucli antic.

El Pou de Glaç de Canyamars, es tracta d’una construcció cilíndrica, amb gruixuts murs de paredat que tenien la funció de mantenir una temperatura constant, i amb una coberta amb volta de pedra de mitja taronja i teula àrab amb ràfec.

El podem datar entre els segles XVII-XVIII, en uns moments en què es va popularitzar el consum de neu i glaç, entre els ambients més refinats, cosa que provocà el naixement d’una indústria de fabricació de glaç.

El pous de glaç feien la funció de termos, conservant el gel elaborat a l’hivern, per vendre’l a l’estiu.

Es tracta d’una construcció singular que mostra les tècniques de la conservació del glaç a partir del segle XVII i fins a finals del segle XIX. Paratge atractiu no sols per la presència del pou, sinó per la vegetació que envolta el conjunt, així com també la bassa situada prop del pou, on s’elaborava el gel durant els mesos d’hivern.

El Molí de can Terrades són les restes d’un antic molí fariner, entre les quals destaquen: els murs de l’antic edifici del moliner, la sortida del carcabà, el pou vertical de secció circular, que s’utilitzava per produir el salt, i els murs de tancament de la bassa de forma rectangular.

Aquest molí fou conegut amb els noms de Molí del Castell, de Dosrius, d’en Saborit o de can Terrades es va conèixer indistintament un mateix molí que actualment és anomenat Molí de can Terrades.

La primera referència documentada la trobem l’any 1453, tot i que els orígens cronològics es podrien situar a l’entorn del segle XIII, vinculant-lo a la propietat del Castell de Dosrius per part de la comunitat monàstica de Casserres.

L’extinció de la vida del molí es degué produir durant el darrer terç del segle XIX, però cal destacar la importància històrica i la seva rellevància com a part del patrimoni arqueològic d’enginyeria industrial que pot desaparèixer.

El Dolmen de ca l’Arenes Es tracta d’un sepulcre megalític. La seva cronologia correspon al període en què es basteixen altres galeries d’aquest tipus a Catalunya, entre 3000 i 2500 a C. Es troba dins l’àrea megalítica de la Serralada Litoral, compresa entre el Maresme i el Vallès Oriental.

És d’una estructura complexa, composta de diverses lloses, entre les quals les de la banda de ponent de la cambra i la capçalera s’aprecien ancorades al terreny. La cambra és quadrangular, inclinada cap a l’oest, d’1,80 m. de llargària x 2,30 m. d’amplària a la capçalera i 2 m. a l’entrada.