Nuclis de població

El municipi de Dosrius està dividit en tres nuclis: Dosrius, Canyamars i Can Massuet del Far

Dosrius

Població: 1.546 (2016)

El poble de Dosrius (1.134 h el 2006), situat a 147 m d’altitud, es troba a la confluència de les rieres del Far i de Canyamars. Centra la caseria l’església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria, esmentada d’ençà del 1304 i engrandida al segle XVI; és un ampli edifici d’estil gòtic amb campanar de torre quadrada. El 1936 hom destruí la imatge de la Verge i el magnífic retaule del 1531, obra de l’escultor renaixentista Martí Díez de Liatzasolo. A llevant del poble, seguint la riera de Canyamars, hi ha la capella de Sant Llop, copatró de la parròquia, petit edifici del segle XVIII (com a capella de Santa Eulàlia és esmentada des del 1353, i al segle XVI s’introduí l’advocació a sant Llop); tradicionalment el primer de setembre, coincidint amb la festa major de Sant Llop, s’hi celebra un aplec. Al N del poble hi ha les restes aturonades del castell de Dosrius. D’altra banda, el 17 de novembre se celebra la festa major d’hivern de Sant Iscle i Santa Victòria.

Canyamars

Població: 1.112 (2016)

Al fons d’una vall, entre el Corredor i el cim de Montalt i a la dreta de la riera de Canyamars, que neix al vessant meridional de la serra del Corredor i que forma, juntament amb la riera del Far, la riera d’Argentona.

La seva església parroquial de Sant Esteve és un edifici senzill del segle XIV, coronat per un característic campanar de cadireta amb quatre finestrals allargats. El 1936 fou destruït el retaule i altres peces valuoses del segle XVI. Canyamars esdevingué carrer de Barcelona el 1485. Els actes festius més importants són la festa major, el primer cap de setmana d’agost, i la festa de la Plantada, pel maig. És un centre d’estiueig.

Als afores del poble de Canyamars hi ha un pou de glaç dels segles XVII-XVIII. És una construcció de pedra i maó de forma circular, de 5 m de diàmetre i 7 m d'alçària aproximadament. Té una coberta amb volta de pedra de mitja taronja i teula àrab amb ràfec. Al costat nord hi ha tres contraforts de paredat i la sortida del gel. Originàriament la meitat del pou estava soterrada i l’altra meitat vista. Durant les tasques de condicionament foren buidades les terres del voltant, i la meitat nord restà totalment visible. El pou també fou conegut amb els noms de can Galzeran i de can Prats, cognoms d'antics propietaris. 

Can Massuet del Far

Població: 2.496 (2016)

Al Far, la carena que davalla del Corredor és suau fins a gairebé esdevenir altiplà. És el resultat d’una erosió molt antiga que ha comportat una terra enlairada, fèrtil i aigualosa. Sens dubte, ha estat aquest un veral ric i ben aprofitat a totes les èpoques, tal i com demostren els diferents jaciments megalítics, ibers i medievals, així com també les estructures hidràuliques, pous de glaç, fonts, forns de carbonet, de pinyes o de vidre.

El Far, durant l’època medieval, pertanyia al terme i la jurisdicció del Castell Vell de Llinars del Vallès. Possiblement, a mitjan segle XIX passà a ésser terme municipal de Dosrius. L’església de Sant Andreu del Far, construïda al segle XVII, és d’estil gòtic tardà amb aportacions renaixentistes, tot i que apareix documentada des del segle XII. Aquesta església, conjuntament amb el Santuari del Corredor, que data del segle XVI, eren els edificis de culte d’una població dispersa en unes 19 masies, entre les que destaquen: Can Bosc, ca l’Arenes, can Guinart, can Farrerons, El Forn del Vidre, entre altres. L’any 1968 es va començar a construir la urbanització de Can Massuet del Far, que actualment té unes 1.500 parcel·les, amb unes 1.100 edificacions, la qual cosa ha comportat que actualment sigui el nucli més poblat del municipi.

Darrera actualització: 27.06.2017 | 20:25
Darrera actualització: 27.06.2017 | 20:25